Estaria bé començar amb una petita definició del que entenem per altes capacitats. Personalment m’’agrada referir-m’hi explicant que els nens, nenes i adolescents amb altes capacitats demostren respostes notablement elevades, o el potencial necessari per a aconseguir-les, comparats amb altres individus de la mateixa edat, experiència o entorn.
A més a més, hem de saber que formen un grup heterogeni que comparteixen trets comuns, com ara:
- Aprenen molt de pressa i relacionen idees i conceptes.
- Retenen molta informació i tenen gran memòria.
- Mostren un vocabulari ampli.
- Són autodidactes i molts cops aprenen sols.
- Tenen una gran sensibilitat.
- La justícia per davant de tot.
- Manifesten gran preocupació per temes socials i polítics.
- Fan moltes preguntes i van més enllà…
- Tenen una gran curiositat i és possible que no parin fins a trobar resposta.
- I altres…
Ara que ja tenim una definició i algunes característiques per ajudar-nos a detectar-los en les nostres aules, ens cal seguir avançant i podríem tenir present el que van escriure al respecte Treffinger i Feldhusen l’any 1996: “La detecció i la identificació ha de ser vista com un procés continu, no com un procés únic que diu d’una vegada i per sempre si un nen té altes capacitats o no”. “Els talents –afegien– emergeixen i creixen evolutivament, i alguns no arriben a emergir perquè no es produeix una adequada estimulació. És important que tots els que treballem amb nens i joves veiem els talents i les potencialitats com un quelcom educable i emergent, no com un quelcom fix i immutable”.
Què passa amb els nens i nenes d’altes capacitats i l’activitat física?
Doncs que es pensa que si tenen altes capacitats intel·lectuals només cal estudiar, tocar algun instrument musical, fer idiomes, i no cal perdre el temps fent activitat física ni esport.
Això és degut al gran desconeixement que hi ha de la temàtica, obviant els grans beneficis de l’activitat física vers aquest col·lectiu. A més a més, les famílies no ajuden gaire, i això provoca que hi hagi alumnes amb altes capacitats que no vulguin fer educació física als centres educatius o que els hi provoqui rebuig, por, ja que es pensen que són poc hàbils. Caldria preguntar-se si algú els hi ha donat una oportunitat motriu…
Quan practiquen activitat física, esport i educació física amb altres iguals com ells i elles poden:
- Desenvolupar la seva intel·ligència: controlant i guiant el seu propi procés de pensament mentre juguen, adquireixen nous coneixements, resolent problemes…
- Desenvolupar la seva creativitat, tan característica en ells…
- Augmentar el nivell d’autoestima, amb la qual cosa milloren l’autocontrol.
- Sentir-se forts i prendre decisions.
- Desenvolupar la capacitat motriu, que molts cops està adormida.
- Elaborar patrons motors nous.
- Millorar el seu benestar general i no estan tan nerviosos.
- Desenvolupar la competència social i ciutadana com a components del grup.
- Potenciar els talents que tenen i el talent motriu que pensen que no tenen.
- Passar-ho bé sense cap dubte i més quan vegin que l’activitat física és bona per a ells i elles, com ho és tocar un instrument, parlar idiomes o aprendre a dibuixar i pintar…
Links interessants:
- http://eduafaacc.blogspot.com/
- http://www.altascapacidadesytalentos.com/aacc-y-educacion-fisica/
- http://tienda.horsori.net/home/422-cm-55-actividad-fisica-y-altas-capacidades-propuestas-didacticas.html
¿De qué calidad educativa hablan? Si, muchos pueblos no tienen educación completa. Son analfabetos. Funcional en la técnica, ciencia y el humanismo. No tienen educación infantil, ni educación universitaria. Tienen una educacion restringida, autoritaria , impuesta a las necesidades de una política de turno. Adolescentes mujeres y varones que terminaron la secundaria, esperan ser mas que profesionales, es ser personas creativas, con capacidad visionaria y estratégica hacia el futuro. Y no cuentan con una universidad nacional , que los ampare y guíe por el sendero de su educación; una universidad nacional creada por el pueblo y para el pueblo. No lo tienen por conveniencia de una politiquería . Tanto que la metáfora filosófica emanada de la vida real: -el pobre no llega a la universidad- que todos somos hijos de inmigrante europeo- ha recorrido por las provincias como un reguero de pólvora y ha denotado no como un acto de discriminación y racismo sino como un éter de alegría, de música celestial que les obliga a mover el traste.Y los gobiernos de las provincias se han deslindado de la responsabilidad de educar. Debe comprender que la educación no esta dada en partes, sino en su totalidad desde la educación infantil hasta una educación libre,independiente y laica . De manera que los gobernadores deben replantear su esquema de política educativa , es considerar a la educacion universitaria como un derecho fundamental por un pueblo y para el pueblo. Luego, deben participar en la responsabilidad de que la educación Tecnicatura Superior Universitaria sea obligatoria en pueblos vulnerados; en otro caso marcar su falta en la parte penal, que no esta tipificado como un acto criminal o sea por incumplimiento al deber público.
ResponderEliminar